CANVI DE RUMB

9 condicions per a un món sense pobresa

CANVI DE RUMB: PRESENTACIÓ EXPOSICIÓ

PRESENTACIO EXPOSICIO “CANVI DE RUMB. 9 CONDICIONS PER A UN MÓN SENSE POBRESA”

 

A. Tema i estructura de l’Exposició

Recollint parcialment els temes i les propostes debatuts en el Diàleg de la “Consulta Justícia Global”, tres Fundacions que van participar en aquell procés –la Fundació Fòrum, la Fundació Alfons Comín i la Fundació Catalunya segle XX1- proposen una exposició dedicada a la globalització econòmica.

Es tracta de fer una anàlisi crítica sobre diferents aspectes de la globalització: aspectes tots ells relativament concrets, que requereixen una anàlisi específica -tot i ser parts integrants d’un únic procés econòmic, tecnològic, polític i cultural global-. I es tracta, també, de posar sobre la taula algunes de les alternatives i propostes de reforma que s’han posat sobre la taula des de la societat civil o des dels economistes crítics amb el model neoliberal.

 Concretament, l’exposició es composa de 10 blocs:

 1. Pobresa i desigualtat a escala global

 2. Els drets laborals del Sud

 3. Els subsidis a l’agricultura i altres barreres al comerç del Sud  

4. Els recursos minerals com a font de conflictes armats

 5. Les patents farmacèutiques

 6. Els mercats financers i la seva regulació democràtica 

7.Els paradisos fiscals i la seva desaparició

 8.El deute extern i la seva condonació

 9. Les institucions econòmiques multilaterals: OMC, FMI, BM 

10. El camí cap als ODM

 

 Per a cadascun d’aquests blocs es proposen una sèrie de recursos expositius que combinen diferents llenguatges (dispositius mecànics interactius, dispositius electrònics interactius, muntatges tridimensionals, recursos digitals –webs interactives, simuladors, etc-, vídeo, fotografia i text). Tots els blocs s’han intentat construir sota alguns criteris bàsics:

 a)      una narració pedagògica, que sigui assequible a públics no experts en la matèria

 b)      al mateix temps, diferents nivells de comprensió, que faci la narració útil també per als públics coneixedors dels temes

 c)       màxim rigor en les fonts estadístiques i bases de dades utilitzades

 d)      en tots els blocs, es combina la part d’explicació i diagnòstic del problema i la part de proposta alternativa, reforma, solució

 e)      minimitzar la presència del text en la construcció del discurs

 f)       proposar recursos que permetin a l’espectador una actitud activa, no merament receptiva, que l’obliguin a interpretar la narració a partir d’interacció amb els diferents recursos (recursos que et fan interactuar i, en aquest sentit, “entrar” en el problema)

  

B. RESUM DELS CONTINGUTS DE L’EXPOSICIÓ

 Bloc 1: LA DESIGUALTAT I LA POBRESA

Aquest bloc pretén donar una radiografia de la pobresa i la desigualtat a nivell mundial. Amb aquest objectiu, es fan dues aproximacions al tema: dinàmica i estàtica. Per una banda, es tracta de veure l’evolució històrica de la desigualtat i la pobresa. Per altra banda, es tracta d’explicar mitjançant recursos diferents la situació de la desigualtat avui. El Bloc vol fer prendre consciència que l’eradicació de la pobresa extrema és un objectiu que requereix una part molt petita de la riquesa mundial. Així, en l’apartat de les solucions, es proposa la creació d’un Fons Mundial contra la Pobresa, que substitueixi l’actual sistema d’Ajuda Oficial al Desenvolupament, i la instauració d’un sistema tributari internacional (impostos mundials) que permeti finançar aquest Fons de manera permanent i estable.

Mòduls principals:

QUAN EL MON ERA IGUAL. Representació tridimensional de la història de les desigualtats.

LES QUATRE CLASSES DE LA POBLACIO MUNDIAL. Representació visual de la humanitat en funció del seu nivell de riquesa.

NECESSITATS DE POBRES, CONSUM DE RICS. Quant costaria eradicar la pobresa?

 

  Bloc 2: ELS DRETS LABORALS ALS PAÏSOS POBRES

Aquest bloc pretén mostrar quina és la situació dels drets laborals en els països pobres. Es tracta de visualitzar la diferència entre la situació dels treballadors dels països pobres respecte els treballadors dels països rics i l’impacte de les deslocalitzacions tant entre els uns com entre els altres. Així mateix, es tracta de fer entendre de quina la divisió internacional del treball contribueix a reproduir les desigualtats Nord-Sud i com es pot establir un sistema de drets laborals als països pobres.

Mòdul principal: QUANT TRIGARIA A GUANYAR EL MATEIX? Interactiu mecànic per comparar el salari més alt i el més baix d’una mateixa cadena productiva multinacional.

Bloc 3: LES ASIMETRIES DEL COMERÇ MUNDIAL

En aquest bloc es tracta de mostrar quines són les barreres que els governs dels països del Nord imposen als productes agrícoles dels països del Sud. Aquesta és una de les principals hipocresies de l’actual globalització: mentre els països del Nord prediquen el lliure comerç, en aquells productes en què el lliure comerç suposa un perjudici econòmic per a ells, practiquen el proteccionisme més o menys descarat. Els subsidis i els aranzels progressius són els principals obstacles que els governs dels països (o les indústries) del Nord imposen als agricultors del Sud. Els subsidis impedeixen que els aquests produeixin el què volen, i els obliguen a centrar-se en aquells productes que no suposen una competència per als agricultors del Nord. Els aranzels progressius escalats provoca a que, aquells productes que sí poden produir perquè no estan penalitzats pels subsidis, només es pugui vendre el producte sense elaborar (ex.: cacao i no xocolata, fruita i no suc envasat, etc.). En darrer lloc, s’explica com els països rics han imposat unes regles del comerç mundial que impedeixen la protecció de les indústries incipients i, per tant, la industrialització dels països pobres.

Mòdul principal: PASSADIS DELS PAÏSOS INDUSTRIALS vs. PASSADIS DELS PAÏSOS AGRICOLES

  

Bloc 4: LA MALDICIO DELS RECURSOS MINERALS

En aquest bloc es tracta de mostrar de quina manera les riqueses minerals d’un país es poden convertir no en una font de desenvolupament econòmic i social, sinó, tot el contrari, en una font de pobresa, conflictes armats i, sovint, corrupció (entre els governs del Sud i les empreses del Nord) i dictadura.  Hi ha una certa relació estructural entre l’economia basada en l’exportació de recursos minerals, el subdesenvolupament econòmic i un dèficit d’Estat democràtic. És el què ha estat anomenat: “la maldició dels recursos”.

Mòdul principal: EL DOBLE MAPA DE L’ÀFRICA. Mapa de recursos minerals i mapa dels conflictes armats i les dictadures.  

Bloc 5: LES PATENTS FARMACEUTIQUES

En aquest bloc es tracta de mostrar quina és la justificació dels drets de propietat intel·lectual i de les patents, aplicada al cas dels productes farmacèutics. Així mateix, es tracta de mostrar de quina manera les patents afecten els sistemes de salut dels països pobres. Es tracta de posar de relleu la “paradoxa de les patents”: amb patent, els països pobres no tenen accés a determinats medicaments perquè els preus de patent és massa car. Sense patents, els països pobres tampoc tindrien accés als medicaments que necessiten, per la senzilla raó que la indústria farmacèutica no invertiria diners en innovació i no descobriria, per tant, nous medicaments. Finalment, en aquest bloc es fa especial incidència en les alternatives que hi ha actualment sobre la taula: la proposta d’un Fons Mundial de Rescat de Patents.

Mòduls principals:

LA HISTORIA DE LES PATENTS. Còmic gegant.

AIXECA LA CATIFA. Les raons ocultes de les patents.

 

Bloc 6: Els mercats financers i la seva regulació democràtica

La lliure circulació de capitals és una font constant d’inestabilitat per al conjunt de l’economia mundial des de fa temps. Tal com arriben massivament als països que els semblen atractius per invertir, els capitals en fugen massivament quan es produeixen pànics financers que s’autoalimenten a si mateixos. Quan els inversors creuen -pel motiu que sigui, de vegades fins i tot sense motiu- que un país anirà malament i en marxen en estampida, l’economia d’aquell país, efectivament, s’acaba enfonsant. En molts moments, la inestabilitat ha derivat en gravíssimes crisis financeres, que han colpejat de manera duríssima l’economia de molts països pobres i emergents, però també els països rics, tal com demostra l’actual crisi econòmica mundial. L’economia global creixeria a un ritme més vigorós i de manera més estable –i el món seria un lloc més pròsper i més segur- si la circulació dels capitals pels mercats financers estigués regulada estrictament amb l’objectiu de servir l’interès general. El bloc explica quins són els progressos que s’han fet fins ara i què es pot fer per aconseguir-la.

Mòdul principal: TEXTOS I FOTOS EXPLICATIUS

 Bloc 7: Els paradisos fiscals i la seva desaparició

Els paradisos fiscals són una porta a l’evasió fiscal massiva: es calcula que, en total, la pèrdua de recaptació deguda a aquesta forma d’evasió fiscal és d’uns 250.000 milions de $ anuals (dades del 2005). A més, són en aquests “paradisos” també és legal el secret bancari: això fa que siguin habitualment el refugi del “diner negre”, el que s’aconsegueix al marge de la llei. Allà recalen els beneficis procedents dels negocis criminals: el tràfic d’armes, de drogues o de persones, el terrorisme internacional, o la corrupció política i els suborns. Són la via que utilitza aquest diner per “blanquejar-se”, és a dir, per retornar al circuit econòmic com a diner legal. Per aquests motius, és necessaria la seva desaparició. El bloc explica quins són els progressos que s’han fet fins ara i què es pot fer per aconseguir-la.

 Mòdul principal: Gran mapa dels paradisos fiscals. joc interactiu electrònic

 Bloc 8: El deute extern i la seva condonació

Els països pobres necessiten inversions que impulsin el seu creixement econòmic. Per finançar-les, sovint no tenen més remei que demanar préstecs als bancs privats dels països rics, als seus governs o als organismes internacionals que aquests controlen. Préstecs que, si són concedits, és perquè es calcula que podran ser retornats. Tanmateix, uns crèdits inicialment prudents es tornen impagables si els tipus de canvi o els tipus d’interès fluctuen constantment. Aquesta ha estat la tendència dels mercats financers des dels anys setanta ençà, sense que els països pobres hi hagin tingut res a veure.  Si els països pobres gasten els seus ingressos públics –ben escassos- a tornar el deute extern, no poden dedicar-los a les polítiques socials imprescindibles per promoure el seu desenvolupament. D’aquesta manera, aquells préstecs que havien de ser una font de creixement, acaben agreujant encara més la seva pobresa. L’única manera d’acabar amb aquest cercle viciós és cancel·lar el deute, o sigui, condonar-lo. El bloc explica quins són els progressos que s’han fet fins ara i què es pot fer per aconseguir-la.

 Mòdul principal: El bosc del deute extern. Interactiu digital

Bloc 9: LES INSTITUCIONS ECONÒMIQUES INTERNACIONALS

 Aquest bloc tracta de posar de manifest el paper clau que les institucions de regulació de l’economia mundial tenen de cara a la implementació de totes les reformes i propostes que s’han anat veient al llarg de l’exposició. Institucions com el FMI, el Banc Mundial o l’OMC. Es tracta de mostrar que, tanmateix, per tal que aquestes institucions impulsin totes aquestes reformes, és imprescindible que prèviament es democratitzin.

 Mòdul principal: TAULES QUE GOVERNEN L’ECONOMIA MUNDIAL. Com funciona i com haurien de funcionar el FMI, l’OMC i el Banc Mundial.

 

Bloc 10: El CAMI CAP ALS ODM (OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MILENNI)

En aquest bloc es tracta de fer veure que els ODM només es podran complir si -tal i com ja avança parcialment l’ODM nº 7- prèviament hi ha una profunda reforma del sistema comercial i del sistema financer internacional, així com de les institucions que els regulen. En síntesi, les diferents reformes i propostes que s’han anat explicant al llarg de l’exposició són condició de possibilitat de compliment dels ODM.

 Mòdul principal: DEPÈN DE TU. Espai final d’introspecció personal.

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: